En una ocasió vaig conéixer un poeta que només escrivia en tovallons dels bars. A vegades te les regalava, i altres se les guardava en la butxaca. Perquè caminava constipat. Es la més clara manifestació de que l'art és efímer.
Diví art del sarcasme i la ironia... un dels plaers més retorçats que un ésser humà pot gaudir en aquesta vida. Divino arte del sarcasmo y la ironía... uno de los placeres más retorcidos que un ser humano puede disfrutar en esta vida.
1 comentarios:
M'ha agradat, Joan. Efectivament, l'art, la vida son massa efímers. Encara que l'art perdura i atravessa les nostres vides. Com deia l'adagi clàssic: "Ars longa, vita brevis". També com deia John Lennon: "Life is what happens while you're making plans". Tot és tan efímer i fràgil que no ens n'adonem i ens costa d'aprendre el saber mantindre-ho. No et diré: "Ala ves i gitat", però si bona nit Joan, i moltes gràcies per les teues reflexions.
Roman
Publicar un comentario