Estava pensant en que es converteixen els somnis que tenim de menuts. I no ho dic amb pesar, que conste, no més constate que ens pensem que serem una cosa, que ens dedicarem a una cosa i que viurem d’una determinada manera i desprès resulta que la vida ens porta per camins impensables, potser millors, però impensables segurament. Recorde que un dia una senyora va parar a Jorge Luis Borges al carrer i sense pensar-ho, li va preguntar, vostè és Borges veritat?. Momentaneament, li va contestar, momentaneament. Que gran Borges. Que gran Eràclit.

1 comentarios:

MANU PARRA dijo...

Gran Borgues, me'n recordo ara d'una frase d'un tema molt de "moda"que diu: Democràcia: és una superstició molt difosa, un abús de l'estadística.
Moltes vegades penso Joan que alguns escriptors-pensadors m'agradaria fossin assignatura obligatòria ........ el cas de Borgues és per bussejar molt sovint en ell

Publicar un comentario