Sóc mecànic

Ho he confessat a la meua dona este matí, "sóc mecànic", li he dit. Ella ha alçat la mirada del periòdic i m’ha contestat: "eres professor, què dius ara?". "No, no m'has entés", li he contestat adoptant el to de veu més raonable que he trobat, "el que estic dient és que sóc un robot, estic fet amb peces mecàniques". M’ha mirat com si pensara que me tornat boig, però he continuat: "Esta nit he recordat que em van muntar en una factoria japonesa; hi havia molts més com jo". Ella m’ha preguntat: "Joan, estàs prenent drogues?, podem buscar ajuda". "No preng drogues, t'estic dient la veritat, sóc un androide, els meus records humans són implantats". Després he anat a assentar en el sofà, desolat. Uns minuts després he escoltat que la meua dona deixava de plorar i parlava per telèfon. Havia abaixat la veu, però vaig poder entendre el que deia: "han de reparar-ho, està funcionant malament, ha començat a recordar coses".