Estava pensant en un amic que tinc que es molt despistat. Jo soc un cas, però este amic s’enduu la palma. Estiguérem junts fa un temps, que es de fora, i quan va arribar el dia de marxar anàrem junts a l’estació del tren. Mentre esperàvem ens varem embolicar en una discussió de tal manera que no s’adonàrem de la eixida del tren. Al veure que començava a anunciar-se la sortida immediata, el meu amic va arrancar a córrer i jo darrere. A la fi va poder pujar, i jo em vaig quedar a l’andana desconsolat. Al veure’m trist una de les xiques de RENFE em va dir que no em preocupara, que eixiria un altre tren en un hora. Però ella no ho entenia, el meu amic no més havia vingut a acomiadar-se de mi, que era jo el que havia viatjat fins a sa casa.

0 comentarios:

Publicar un comentario