Conceptualisme ideològic per a èpoques de Crisi
Text dedicat a l'obra de Lorenzo Ramírez.
Tercera part: La vocació de l’espill
En tot cas, llatí o no, ideològic o no, el que fa Lorenzo Ramírez, per molt que ens meravella i estranya, és art conceptual sens dubte, i especialment, i les fotografies ho demostren, en quant a la seva manifesta tendència a requerir una major implicació de l'espectador no sols en la forma de percebre-ho sinó amb la seua acció i participació, i això està també molt en la línia dels clàssics conceptualistes com ara Joseph Beuys, Joseph Kosuth, Weiner, el grup anglés Art and Language, Gilbert and George, Dennis Oppenheim, Walter de Maria, Robert Smithson, Jean Dibbets o Richard Long.
La idea principal que subjau en totes les manifestacions que va presentar Lorenzo Ramírez a Crisi és que la verdadera obra d'art no és només l'objecte físic produït per l'artista sinó que consisteix també en els conceptes, en les idees i les reflexions que han donat lloc a ella i que ella a la vegada provoca a l’espectador.
Potser existirà també un fort component heretat dels ready made de Marcel Duchamp, però del que no hi ha dubte és que mostra un interès per explorar l'especulació estètica que suposa la participació de l'espectador respecte a les habituals activitats de la producció, contemplació i apreciació artístiques.
També es detecta, i no per la coneguda bonhomia de Lorenzo Ramírez, si no per que és part de l’obra, un desinterès pels aspectes mercantils del consum d'art i, de fet, els treballs que formen part de Crisi són invendibles com a tals. Diguem que sí que hi ha interès per pagar les factures de la producció, naturalment, però no per un enriquiment convencional, imbricant la seua activitat artística en un context més ampli de preocupacions socials que s'oposa a la producció d'objectes dissenyats segons criteris utilitaristes i funcionals a l'establiment cultural.
Com molts exemples de l'art conceptual internacional, Crisi és un art crític i corrosiu on l'obra d'art no sols es dóna a veure, sinó es dóna a entendre, s'ofereix com a assumpte del pensament.
D'aquesta manera les arts plàstiques, per mitjà de l'art del concepte han donat un gir important abandonant les poètiques d'índole romàntic-idealistes, i per això no deu resultar-nos estrany a la fi, que l’investigador que és Lorenzo Ramírez acabés manifestant així la seua vocació de ser espill de la cultura a Castelló, més enllà d'estils o suports.
0 comentarios:
Publicar un comentario