Estava pensant en que ara puc contar açò mateix perquè m’ho he anotat a l’ordinador, perquè la meua lletra es quasi illegible. Ara bé, treballe amb un company que no ha vist un Cuaderno Rubio en sa vida. El cas es que un dia tenia que escriure un mail amb unes dades però no sabia a qui i era el company esmentat el que em tenia que donar la direcció. I el cas es que va i se li mor un familiar, així que em va deixar escrita la direcció de correu en un post-it. Allò ni hi havia qui ho entenguera. Ningú sabia que ficava i ell no contestava al telèfon perquè devia estar a l’enterro. Llavors vaig pensar en que si era lletra com de metge un farmacèutic ho entendria. Entre corrent a la botica i li tire el paper. El farmacèutic mirà la nota i en donà un pot de xarop mentre em diu: són 8 euros.

0 comentarios:

Publicar un comentario