Estava pensant que tinc un conegut que des de molt xicotet es va acostumar a mentir. Mentia de dia, mentia de nit. Encara que a sa casa van tractar d'instruir-li en la importància de la veritat, ell semblava no atendre a raons. Pareixia no comptar entrre la seva herència biològica amb el gen de la veritat. Els seus pares s'acostumaren a no creure-li una paraula. Va mentir a l'escola, al parc, a l'esglèsia i al poble. Se li va arribar a catalogar com el mentider oficial del poble. Tant va mentir que en el poble ningú va tornar a dirigir-li la paraula. I ell, llavors, va aprendre la lliçó. Hui toot el poble li creu, perquè s'ha traslladat de poble. I ara és alcalde.

0 comentarios:

Publicar un comentario