Després de tant de temps imaginant com seria la seua vida junt amb ella, un dia vaig decidir desfogar-me escrivint sobre eixe amor impossible. Però, en compte d'inventar-me un conte o una novel•la, vaig començar a anotar en un diari, nit darrere de nit, fins als més insignificants detalls quotidians del que imaginava seria la meua vida en comú. Progressivament, la fascinant narració d'eixos fets va anar ocupant gran part d'un temps de la meua. Vaig omplir més i més quaderns, formant una obra que sabia única, fantasiejant amb la idea que ella algun dia la llegiria i al veure tot el podria ser la vida amb mi, es rendiria als meus braços. De sobte, un dia, va passar, i ella finalment em va dir que sí i es va vindre a viure amb mi. L’he deixada, ja se sap: segones parts mai foren bones. (A partir de una idea original de Alberto Ramos)
0 comentarios:
Publicar un comentario