Camara oculta

Estic en un avió, veient un programa de camara oculta. Transeünts que passen junt a una bastida. Un obrer els pixa damunt. En realitat, no els pixa: només els expulsa un doll d'aigua, però la gent no ho sap. Tot tipus de reaccions, algunes verbalment violentes. Quan els diuen que és aigua, i que els estan gravant, els transeünts riuen. A alguns no els diuen que és aigua, però sí que els estan gravant; i igualment riuen. Tots menys u. A este li han dit que és aigua i que ho estan gravant. No obstant això, no es riu. Al contrari: s’ho pren molt malament. Comença a insultar l'obrer, a l'equip del programa, als transeünts que s'estan rient. Com més s'enfada l'home, més riuen els transeünts, i com més riuen els transeünts, més s'enfada l'home. Els passatgers de l'avió també ens riem. I mentres ens riem, em done compte que em sona la seua cara. Jo he vist eixe home. Però on? Tots ens riem. Fins a les hostesses riuen. Be, tots no. El meu veí de seient no es riu.