Una història de polis


Estic escrivint un relat policíac. Com que no ho he fet mai, estic tractant de seguir les normes bàsiques, que al meu parèixer són: Respecte als escenaris, en tota investigació policial, és necessari visitar com a mínim un club de striptease. Si algú et persegueix pel centre de la ciutat, sempre pots llevar-te'ls de damunt ocultant-te entre els participants de la desfilada del Dia de Sant Patrici, siga quina siga l'època de l'any en la que ambientes la història. Es com en una història d’amor a París: la torre Eiffel es pot veure des de qualsevol finestra. Els sistemes de ventilació dels edificis són l'amagatall ideal: a ningú se li ocorrerà mirar en ells i serveixen, a més, per a desplaçar-se fins a qualsevol part de l'edifici sense dificultat. I en les escenes de llit hi ha que tindre en compte que tots els llits tenen un llençol que arriba fins les axil·les en el cas de les dones, i fins al maluc, en el cas dels homes. Parlant de llits... ara ves i gitat.

0 comentarios:

Publicar un comentario