Brevis oratio et longa manducatio


Volem ser sibarites, gourmets, i no cal. Si està bo està bo, i si no, no t’ho menges i prou. Jo sope quasi tots els divendres amb els meus amics de sempre i normalment en el mateix bar, un bar de tota la vida, del que ja saps que es pot demanar per que és excel·lent, i que no pots demanar per que és impossible. Una nit sopant, en la taula del costat es va sentir la converça:
-Escolta tu, açò és corder o pollastre?
-Que no ho pots distingir pel sabor? Li va contestar el del bar.
-No.
-I si no pots distingir-lo, de que et queixes?.
I es que brevis oratio et longa manducatio.

Queremos ser sibaritas, gourmets, y no hace falta. Si está bueno está bueno, y si no, no te lo comes y ya está. Yo ceno casi todos los viernes con mis amigos de siempre y normalmente en el mismo bar, un bar de toda la vida, del que ya sabes que se puede pedir por que es excelente, y que no puedes pedir por que es imposible. Una noche cenando, en la mesa del lado se oía decir: 
-Escucha tú, esto es cordero o pollo? 
-Que no lo puedes distinguir por el sabor? Le contestó el del bar. 
-No. 
-Y si no puedes distinguirlo, de que te quejas?. 
Y es que brevis oratio te longa manducatio.

0 comentarios:

Publicar un comentario