Se casa el psicòleg

Como esta semana voy a estar ausente y he de colgar los telegramas según van apareciendo en la Radio, he decidido dar hoy ración doble, y cunado el viernes vuelva a la civilización ya colgaremos los que se hayan quedado pendientes, así que ahí va:

Un amic psicòleg s’ha declarat a la novia. Li ha demanat casar-se. Jo, encara que ningú m’ho ha demanat, li faig aquestes reflexions: Amic, deuries abans analitzar els teus impulsos sentimentals. Per què t'agrade?. Potser en eixa noia busques l'afecte d'una mare que et protegisca. O en el matrimoni tal vegada sublimes el teu desig libidinós? Quan li demanes la mà potser simbolitzes les teues ànsies de ficar-li mà? Quan la beses manifestes, possiblement, la teua fixació en la fase oral?.  Al genitalizar l'amor tal vegada t'estigues venjant del teu primer fracàs amorós? Quan la penetres apunyales el teu primer amor? simbòlicament clar!. Pensa-ho home! casar-se amb els temps que corren!