Sóc una puta grossa

Sóc una puta grossa
Article publicat a Arrels el dimecres 13 de gener de 2016.

El 7 de gener de 1937 una gran cavalcada recorregué el centre de València. Llavors era la capital de la República Espanyola i s’havia convertit en un refugi de xiquets, orfes que per milers n’arribaren i foren acollits per famílies voluntaries. Per a ells es va organitzar una cavalcada on desfilaren cavalls, carrosses, Betty Boop, Pluto, Mickey Mouse, els tres porquets i les tres Magues de Gener, vestides amb els colors de la República, alegories de la fraternitat, la igualtat i la llibertat. Aquest any la historiadora Cristina Escrivá ha coordinat amb la Societat Coral El Micalet la recuperació d'aquella festa, amb la participació desinteressada d’una quarantena de col·lectius entre muixerangues, colles de dolçainers, cabuts, gegants i grups de dansa.
Rosa Roig, Manola Roig i Llum Fos foren les encarregades de representar aquestes magues, que ens porten com a desig felicitat i cultura. Jo, com Silvia Urenya ja ha publicat, no puc imaginar desitjos millors per a una societat, com a pare, no imagine millors valors. Però no tothom pensa com jo, almenys pel que he vist en les xarxes socials (de gent no massa llunyana geograficament, he de dir). Opinions ràncies, masclistes i enganyoses que, defençant la tradició dels Reis d'Orient, han barrejat interessadament les coses. Perquè al final res tenia a veure amb la cavalcada dels Reis Mags, on malgrat la confusió provocada no hi ha hagut reines magues, ni tan sols amb el conte Les aventures de Mary Noel i les Reines Magues, una història de Rosa Benavente inspirada en la popular obra teatral que va escriure Gloria Fuertes en 1978, Les tres Reines Magues: Melchora, Gaspara i Baltasara. Han estat opinions fetes amb un menyspreu absolut a la veritat i amb la pervivència de tots els clixés que porten a perpetuar una societat on són assassinades desenes de dones cada any per aquestes actituds. A tots ells els desitge també felicitat i cultura, però especialment cultura, que un poble culte és un poble difícil d’enganyar.
Si l’any vinent les Magues de Gener tornen, esperem que troben signes de que aquesta societat està començant a fer realitat els desitjos que representen. I si defendre valors com la llibertat, la igualtat i la fraternitat es combat dient que semblen unes putes grosses, senyors i senyores, jo sóc una puta grossa. Es més, sóc molt puta i molt grossa.