Quan era més jove intentava ser pintor. Vaig arribar a fer un parell d’exposicions, no creguen, però quan vaig anar a veure a un respectable crític per a saber la seua opinió, desprès de mirar-se atentament la meua obra, em va preguntar quina era la meua professió. Professor li vaig contestar. I perquè pintes? Em va demanar. Dons, és la meua debilitat. Molt seriosament em va mirar i em va dir. Tens raó, si que ho és la teua debilitat. Ja no he tornat a pintar. Avui reconec que el crític tenia raò.
Diví art del sarcasme i la ironia... un dels plaers més retorçats que un ésser humà pot gaudir en aquesta vida. Divino arte del sarcasmo y la ironía... uno de los placeres más retorcidos que un ser humano puede disfrutar en esta vida.
0 comentarios:
Publicar un comentario